La història comença quan a principis del 1986 en Joan Vilardell i Baqué del Centre d'Estudis Comarcals, parla a Lluís Ferrando de l'existència d'una ermita en el terme municipal de Fontcoberta, exactament al veïnat d'Espasens.
Fan una petita excursió a Espasens i troben les restes d'una ermita romànica del s. XII; totalment camuflada per arbusts i bardisses, tant que amb els anys hi havien crescut en el seu interior, una gran alzina i un pi.
Una autèntica ruïna, sense teulat, sense volta, les parets obertes, el campanar molt malmès i amb totes les runes que omplien l'interior fins a una alçada de dos metres i que no deixaven obrir la porta.
L'Ajuntament va estudiar i la possibilitat de la seva restauració degut als seus referents històrics pel nostre municipi. Van fer gestions i la varen comprar junt amb un tros de terreny per una quantitat gairebé simbòlica.
Automàticament se'n va dinar coneixement al poble i es va fer una crida de voluntaris per anar-hi a treballar, gairebé un centenar de persones entre mainada, jovent, grans i no tant grans, van fer uns equips de treball de caps de setmana amb l'objectiu de deixar l'ermita neta i accessible pel dia 25 de novembre festa de Santa Caterina d'Alexandria, santa a qui segons documents estava dedicada l'ermita.
L'objectiu es va complir i el 23 de novembre de 1986 es va celebrar missa dins l'ermita sense sostre, sense imatge però amb l'altar original recuperat d'entre les runes. La missa, oficiada per aleshores rector, Mn. Josep Riera , va ser acompanyada per la coral parroquial de Fontcoberta.
Sardanes, una arrossada popular i per acabar un bon ruixat que no va trencar les cares alegres de més de 500 persones assistents. Així es va recuperar un aplec que feia 59 anys (1927) que no es celebrava.
El segon any ja es va estrenar teulat, finançat per la Generalitat que es va encarregar de la part tècnica; la mà d'obra la va posar l'Ajuntament i els "Amics d'Espasens". Es va beneir una imatge de Santa Caterina, talla d'alabastre feta i cedida per l'artista Francesc Masós. La família Samsó (l'única que encara viu a Espasens, a Can Ginabreda), va cedir una llosa molt antiga en la que l'escultor Llorenç Pujol, molt generosament, va esculpir l'escut i una inscripció.
En el tercer aplec, ja es va restaurar la façana, es va reconstruir el campanar i es va beneir la campana aconseguida amb aportacions del poble. També es va veure que l'absis quedava elevat al descobrir dos esglaons, es va rebaixar el terra per deixar-lo al nivell original i es va pavimentar amb rajols vells de l'església de Vilavenut. Posteriorment es van comprar bancs, i així mica en mica es va anar recuperant l'ermita i el seu entorn.
L'Aplec actualment es celebra el primer diumenge de novembre, decisió que es va prendre degut al mal temps i fred que passaven els primer anys de la seva restauració.