Història Turisme Fontcoberta

El 19 d'abril de 1999 es van conmemorar els primers vint anys d'ajuntaments democràtics. Es va deixar una etapa que va marcar uns anys més aviat pobres per la vida de pagès, amb un progressiu despoblament per part dels habitants de masies petites que es traslladaven a la ciutat moguts per l'afany de millorar, tant econòmicament com socialment.

Fontcoberta era un poble que seguia aquest camí si no hagués estat per la nova aventura d'urbanitzar uns terrenys. L'acceptació que aquesta urbanització va tenir va fer que molts foncobertins es quedessin a casa i va facilitar la vinguda de molta gent d'altres pobles que se sentien atrets per un indret tranquil que alhora era molt a prop del seu lloc de treball.

Quan es va parlar d'urbanitzar els terrenys de Melianta era alcalde el Sr. Ramon Serramontany i Teixidor. Però qui va trobar-se amb tot el batibull de crear quelcom nou va ser Sebastià Capellera i Salvanera que va entrar d'alcalde el 18 de juny de 1973, càrrec que va ocupar fins a les primeres eleccions democràtiques que es van celebrar el 19 d'abril de 1979. Foren gairebé sis anys al front d'un poble que començava a guanyar habitants...

Entrevista amb Sebastià Capellera i Salvanera, l'últim alcalde abans de la democràcia (1973-1979).

Com és que vau ésser escollit per alcalde?
Primer de tot em van cridar del Quarter de la Guàrdia Civil i em van fer una sèrie de preguntes que no sabia d'on venien. Al cap de dos dies el Governador, Sr. Victorino Anguera Sansó, em va fer anar a Girona i em va dir que havia de ser alcalde. Jo vaig dir que no perquè tenia negoci i això implicaria que, en un moment donat, m'hauria de posicionar a favor d'algun veí i quedaria malament amb l'altre. Ell va dir que m'ho pensés i ja li donaria una resposta. Després de reflexionar-hi una mica vaig dir que sí. O sigui que la tria era com es deia vulgarment: a "dit ".

Amb quina situació econòmica i social vau trobar el poble?
La situació econòmica era molt dolenta. Socialment va ser bona perquè hi havia bona harmonia de veïnatge. Era una pinya de veïns que tenien el poble com a eix central de tot el municipi. Més tard la gent de Melianta volia que la Festa Major es fes a la urbanització però els veïns de Fontcoberta la volien al poble. I això va crear una mica de tensió. Vaig anar a trobar el Governador i li vaig explicar el cas. I em va dir que el primer diumenge d'agost era la festa de Fontcoberta i que si hi havia uns veïns que volien fer una festa tenien 365 dies a l'any per triar el dia que volguessin, però els dies 1 i 2 d'agost era la festa de Fontcoberta. Llavors es va decidir fer un dia de festa a Fontcoberta i l'altre a Melianta. Fins que va arribar un moment que la festa lúdica es va passar a Melianta i la religiosa a Fontcoberta.

L'any 1966 es comença a parlar d'urbanitzar uns terrenys a Melianta. El 1970 s'aproven les normes d'edificació. Teníeu fe en què aquesta urbanització de terrenys faria créixer el poble? Quins problemes hi vau veure?
Sí que pensava que creixeria però mai que ho arribés a fer tant. I els problemes que hi vaig veure van ser que el 90% dels ingressos vindrien de Melianta però el 100% de problemes també vindrien del poble vell. Perquè la gent es pensava que només ens ocupàvem de Melianta. O sigui que el problema com a tal seria l'acceptació d'aquesta urbanització per part de la gent de Fontcoberta. I amb el temps ja s'ha vist que Melianta és un nucli que ha permès tenir una sèrie de serveis que s'haurien hagut d'anar a buscar a fora de casa.

L'any 1974 es parla de fundar la Mancomunitat Intermunicipal de l'Estany. Per què aquesta nova entitat?
Això es va fer perquè els pobles petits en anar creixent els mancaven serveis com ara recollida d'escombraries, recaptador de contribucions, serveis tècnics i altres serveis comuns. Aquí la recollida d'escombraries es va començar amb un tractor, quan Banyoles ja disposava de camions. I així creant-se aquest on els serveis eren comunitaris i tots els pobles els compartien. Per exemple si per la Festa Major necessitaves un cadafal pels músics, llavors anaves a la Mancomunitat i si no estava ocupat podies fer-ne ús. Va ser una gran ajuda pels pobles petits.

La depuradora de Melianta, ara pràcticament inactiva i obsoleta degut al creixement de la urbanització. Per què no es va posar en marxa?
Era un requisit imprescindible per poder urbanitzar els terrenys. Però jo no la vaig veure funcionar mai. Ara el que si vam fer va ser demanar una subvenció a la Diputació per tal de poder entubar i allargar la sortida dels desguàs i fer-lo arribar al final del terme per evitar les pudors i el mal efecte de veure la brúticia allà sota mateix.

Com es va viure la mort del General Franco i més tard la proclamació del Rei?
Era una mort que ja es veia a venir i va portar una transició tranquil·la. La proclamació del Rei era una cosa feta i per tant a Fontcoberta no va afectar gens.

He llegit en diferents actes de sessions els passos que fan els veïns de Vilavenut perquè se'ls instal·li un telèfon públic al poble. Les gestions van durar uns quants anys. Tan difícil era superar aquestes gestions o es que la Telefònica no veia viable la seva instal·lació en un nucli rural?
No et pots imaginar les vegades que havíem anat a Girona. I les vegades que havíem hagut d'omplir la corresponent sol·licitud. I sempre deien que s'ho mirarien, que ho estudiarien, que hi havia molts altres llocs que s'havia de posar, que ho enviarien a Madrid... Va ser un tema llanguíssim i molt difícil de solucionar el problema de la burocràcia. Crec que a última hora el van posar d'avorrits de veure'ns tant sovint per allà.
Per aconseguir l'aigua del poble de Vilavenut va ser molt difícil. Ja teníem el pou fet, amb les aportacions de tots els veïns, i quan vaig anar a indústria hem van dir que havia de portar un certificat conforme aquesta aigua no la farien servir per a ús domèstic. Els vaig demanar qui els havia de portar aquest certificat. I em van dir que l'alcalde. Després de parlar una miqueta i veure que no es posaven a la raó d'acceptar la meva paraula els vaig dir que sota la meva responsabilitat els portaria el paper firmat però que el dia de la Festa Major volia l'aigua potable. I la festa era al cap de tres dies. Després de veure'm tant decidit em van donar el permís. I sé que arribant a Banyoles vam mobilitzar el lampista que portava el tema, vam anar a Can Trull perquè connectessin el llum i el dia de la Festa els veïns de Vilavenut varen tenir aigua. No saps lo dur que era per aquella gent haver d'anar a buscar l'aigua amb samals.

Hi havia molts obstacles a salvar per a poder fer alguna millora pel poble?
Mira els problemes més greus per poder solucionar per Vilavenut varen ser el telèfon i l'aigua.
I el que va ser molt llarg, va ser la delimitació del sòl urbà de Melianta. Entre l'arquitecte i jo, una vegada a la setmana, ens passàvem moltes hores estudiant la situació dels solars, les permutes, les reunions amb els propietaris, el terrenys que s'havien de cedir per equipaments esportius, socials, o zona verda... Hi havia molts temes a resoldre.
Quan es va posar la llum pública a Fontcoberta també va ser molt costós.

Per què no us vàreu presentar a les eleccions democràtiques?
Perquè la feina del poble creixia molt i la meva feina particular també. Llavors vaig veure que perjudicava a la família i vaig dir que no. Tot i que varen venir moltes vegades a casa, perquè em presentes.
Aquesta feina ha de ser per una persona que tingui una professió liberal i disposi d'hores lliures que no afectin el seu treball, o per una persona que tingui una feina que pugui agafar excedència i llavors li permeti una dedicació exclusiva al poble.

Quina opinió en teniu d'aquests últims 20 anys d'ajuntaments democràtics?
Crec que s'han fet moltes coses pel benestar dels veïns del municipi i això sempre és bo. Penso que en un poble tant petit com el nostre la gent que forma part del Consistori haurien de treballar junts, respectant totes les ideologies, siguin del partit que siguin. Jo sempre dic que l'ajuntament d'un poble petit és com quan plou i entres en un local i deixes el paraigües dins la paraigüera. Els partits haurien de ser allà dintre. Entrar dins el local i parlar i treballar i fer coses pel poble i acceptar les idees de tothom, perquè tots som veïns i venim a solucionar els problemes del nostre poble, i quan surts tornar a agafar el partit i al carrer a fer-lo servir pel que vulguis, però allà a dins el local només hi hauria d'haver el poble.
La feina d'un alcalde no és gaire agraïda. Això ja va dir-m'ho el Governador: " de deu coses que facis bé al poble i una la fas mal feta la gent sempre et retreurà aquella mal feta però mai t'agrairan les altres nou. I pensa que, a tot arreu, sempre hi ha un 20% dels habitants que tot ho trobaran mal fet, però tu deixa'ls estar perquè mentre tinguis el 80% a favor teu vés fent la teva".

Sembla que aquesta majoria estan contents de les coses que s'han fet per Fontcoberta.

Sebastià Capellera, llegint el discurs de presa de possessió com a alcalde; el Sr. Pinedo (cap provincial del "Movimiento" que representava al Governador Sr. Vitorino Anguera Sansó) i Ramon Serramontmany (alcalde sortint, que morí a Banyoles el dia 29 d'agost de 1983).

Llu ís Ferrando

L'últim ajuntament abans de la democràcia era format per Sebastià Capellera Salvanera com a alcalde. Els regidors eren: Joan Pujol i Abulí, Joan Estarriola i Vilà, Fèlix Anglada i Vilà, Enric Pinsach i Vila, Maurici Geli i Tarrés, Anicet Riera i Terradas. Secretaria: Montserrat Lavall i Cervera.
El primer alcalde de la democràcia fou Lluís Ferrando i Portella de Convergència i Unió el qual ha governat el municipi durant aquests vint anys de democràcia. Actualment, en les últimes eleccions, l'ha substituït Jaume Roure i Noguer, també de Convergència i Unió.