Història Turisme Fontcoberta

Pagesos lliures des de 1495
El dia 21 d'agost de 1495, el pagès de remença, Guillem Estarriola, obté la redempció d'home propi del monestir de St. Esteve de Banyoles, essent abat Fra Francesc Xammar, aquirint des de llavaors la condició d'home lliure per a ell i els seus, bastint i establintse en aquest mas des d'on totes les generacions d'hereus han treballat la terra amb continuïtat. Cinc-cents anys després els ESTARRIOLA commemoren aquell fet per la memoria dels qui vindran.

La Farrès, Fontcoberta, 21 d'agost de 1995.

El mas Estarriola, originàriament era una explotació forana de "Savarrés" encara que llindant. El seu nom es relaciona amb "Sterri", primitiu toponímic que significa riu, riera, rieró o corrent d'aigua. El rieró que neix a la Mare de Déu de la Font i la depressió existent aigües amunt, donaren el nom a la finca.

La Casa Estarriola té un pergamí que conté el document de la seva fundació. Aquest document porta dates: la de 4 de desembre de 1492 i la de 21 d'agost de 1495. Ens diu que Frai Jordi, prior dels monjos de Sta. Maria de Finestres, com a censualista, cedeix a Guillem Estarriola com a emfiteuta el domini útil de 70 vessanes, reservant-se el domini directe i el dret de rebre una pensió anual en reconeixement d'aquest domini. Dintre aquesta possessió, Guillem Estarriola podrà construir-hi amb pedres i ciment, una casa i habitació capaç d'una llar i un foc. La pensió que haurà de pagar serà de 7 sous i 6 diners per S. Pere i S. Feliu i una quantitat igual per S. Vicens.

ENTREVISTA

Entrevista amb Joan Estarriola, de 43 anys, regidor de l'ajuntament de Foncoberta del grup d'ERC. Pagès i membre actiu del sindicat d'unió de pagesos. Actualment cap de logística d'una empresa multinacional.

Joan, teniu algun document que faci esment de la data en què va passar la finca a ser propietat dels Estarriola?
No n'hem trobat cap, però suposem que va passar a ser propietat per un sistema d'amortització que s'ha liquidat amb els anys.

Aquest mas, està ubicat en el mateix lloc que el primitiu?
Si, sens dubte.

Es conserven algunes estances d'aquell temps?
A la planta baixa al costat de Can Jan hi ha una petita estança de parets de pedra i signes de l'existència d'un foc, que podria ser la construcció que menciona el pergamí.

En els últims anys, heu fet alguna ampliació o reforma?
La casa en si, al llarg de tants anys s'ha anat ampliant i modificant, però en aquests darrers anys només s'han ampliat les granges.

Quina activitat al llarg de generacions ha estat la dels Estarriola?
Sempre agrícola i ramadera. Hi va haver una època en que tenien moltes oliveres i es feien oli. Durant anys varen tenir un bon ramat de porcs perquè Melianta era una gran roureda que els proveïa d'aglans per l'engreix, encara ara tenim unes basses on servaven i deixaven assecar els aglans. També es feien vi, perquè tenien vinyes vorejant els camps de conreu.

Som molts els que hem begut llet de Ca l'Estarriola, els vostres avis ja tenien vaques?
Sí, el meu avi tenia cinc vaques, nosaltres vàrem passar a les vuitanta.

Saps alguna llegenda familiar d'aquelles que es transmeten de pares a fills?
No se me n'acut cap, però si unes dades curioses. Repassant l'arbre genealògic, vàrem veure que des de la tercera generació, tots els hereus, alternaven el nom de Joan amb el de Just. En dues ocasions, no hi va haver hereu, però les pubilles, fent ús del dret català, pagant uns diners, van fer prevaldre del cognom passant el del marit a segon ordre. Així s'ha pogut mantenir el cognom Estarriola.

Els teus germans, Pere i Lluís, s'han obert nous camins. Tu, Joan, l'hereu, comparteixes el treball en una empresa de Banyoles amb les tasques agrícoles i ramaderes. El teu pare, molt aferrat a la terra, com ho veu?
El pare ho entén. M'ha deixat fer, però la processó va per dins.

Des del vostre mas, com un mirador dalt de la Farrès, us ha tocat presenciar el naixement i creixement del veïnat de Melianta. En quina manera us a afectat?
Moltissím! Potser no hauria deixat de fer de pagès. Però puntualitzem. No dic que hagi estat culpable. L'entrada del Mercat Comú m'obligava a una expansió que no he pogut dur a terme perquè el creixement de Melianta m'ha ofegat. D'altra banda estem molt contents de l'existència de Melianta perquè hem guanyat en Serveis Municipals i en qualitat de vida.
L'any passat hem va sortir una oportunitat de treball, la vaig aprofitar i n'estic molt content. No es pot tenir tot, ja se sap, els pobles han de créixer o per contra, morir.

Com veieu el futur del mas?
Com a explotació agrària, malament. Com a vivenda, be. Penso conservar uns quants porcs i uns quants vedells, per no tenir la tristor d'uns corrals buits, però com a complement i a nivell casolà.

Fareu quelcom especial per commemorar els 500 anys?
Aquest agost tenim pensat col·locar una placa i fer una bona festa amb íntims i familiars.

Llegit tot això podreu comprendre les arrels profundes dels Estarriola en el nostre municipi; ells han forjat i viscut part de la història de Fontcoberta. De ben segur que tindrem més generacions Estarriola que tindran cura d'aquest mas, perquè tots ells estimen Fontcoberta i estan orgullosos de ser on són.

Entrevista relitzada a l'agost de 1995 per Josefina Teixidó.