Diuen els experts que l'aigua desapareguda a l'Alta Garrotxa nodreix l'estany de Banyoles. Però que en moments de molta afluència d'aigua aquesta busca altres camins de sortida, els quals posen en funcionament un complex sorprenent sistema hídric que actua com a sobreixidor. És quan al pla de Martís, al pla de Melianta, al pla d'Espolla, al pla d'Usall i a la Bruguera - diferents parts d'una extensa planada d'uns vint quilòmetres quadrats situada entre 40 i 70 metres mes enlaire, a tramuntana - comença a brollar aigua.

En alguns llocs l'aigua emergeix d'una manera imprecisa i en poca quantitat. En aquest cas forma reixorts o ploraneres. A vegades n'aflora més en un punt molt concret. Llavors la força de l'aigua acostuma a deixar al descobert un rocam ple de fenents. Aquests indrets són els bullidors, anomenats, també, rebullidors, sortidors i deus.

La majoria dels bullidors desguassen mitjançant un rec. Com que els desnivells són minsos, es tracta de cursos d'aigua fonamentalment afaiçonats per l'home a fi que els camps circumdants, guanyats al bosc, no s'inundin. La planada es un nus hidrogràfic: unes aigües van cap a la conca del Terri i unes altres cap a la del Fluvià. Les primeres hi arriben abocant-se a l'estany de Banyoles o al Terri. Les segones valent-se del Ser o afluint-hi directament. Al Municipi de Fontcoberta hi trobem la Platja d'Espolla, és un estanyol que gairebé sempre és sec, i que en alguns períodes a través de bullidors i recs s'omple.



En aquest estanyol hi viu una espècie molt poc corrent: els Triops Cancriformis. És una mostra vivent d'antròpodes totalment desapareguts, quan Espolla s'omple d'aigua n'hi pot arribar ha haver-hi més d'un milió i quan la platja d'Espolla queda buida tots moren i deixen el sòl ple d'ous de tal manera que quan i torni a brollar l'aigua reapareixin. Es tracta d'un grup molt antic, ja que se'n coneixen fòssils del Permià i Triàsic Europeu, en formes semblants a les actuals.